L’origen de la nostra associació es remunta a l’abril de 2002 quan es va crear la delegació de l’Alt Penedès de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB).
En aquell moment, el PADES de l’Institut Català de la Salut i la Clínica del Carme del Consorci Sociosanitari de Vilafranca organitzaven periòdicament unes xerrades informatives dirigides a familiars i cuidadors de persones amb demència. D’aquestes trobades va sorgir la iniciativa de formar una delegació de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer a la nostra comarca amb la finalitat de lluitar pels interessos dels malalts de l’Alt Penedès.
La nostra delegació comarcal va assumir plenament els objectius de l’AFAB i vam començar a treballar coordinadament amb la seu de Barcelona. AFAB ens va oferir l’assessorament i l’ajuda que li proporcionaven els seus anys d’experiència prèvia (l’AFAB va ser la primera associació de familiars de malalts d’Alzheimer que es va crear a l’Estat espanyol, l’any 1987).

La junta directiva estava formada per: Àngels Cererols, com a presidenta; Pilar Sabaté, com a secretària; Joana Carbó, com a tresorera, i Maribel Giménez i Amparo Romero, com a vocals.

La seu de l’associació estava a l’Escorxador de Vilafranca, a on oferíem un servei d’informació i acollida els dimarts de sis a vuit de la tarda.

Després de quatre anys de funcionament, l’associació havia crescut i tenia necessitat de poder decidir les seves actuacions sense l’autorització de la seu barcelonina. Encara que les relacions amb l’AFAB eren bones, la problemàtica comarcal quedava lluny de la de la ciutat i algunes de les nostres reivindicacions no quedaven reflectides com calia ja que eren situacions que a Barcelona tenien resoltes.

Així, durant l’any 2006 es va anar gestant la idea d’independitzar-nos i de crear una associació pròpia. El detonant va ser la necessitat d’aconseguir un local adequat per poder dur a terme les nostres activitats que havíem anat perfilant segons les necessitats detectades entre els malalts de la nostra comarca.

Llambrusca va néixer, doncs, seguint la línia començada l’any 2002 per la delegació comarcal de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer però amb algunes diferencies:

A. Llambusca vol acollir els propis malalts amb demència.

AFAB és, per definició, una associació de familiars de malalts d’Alzheimer i Llambrusca vol acollir també els propis malalts. Les primeres associacions es van crear en un temps en què les demències es diagnosticaven quan la malaltia ja estava molt avançada i els malalts tenien poca capacitat de prendre decisions per si mateixos. Però això ha canviat. El gran nombre d’investigacions que es duen a terme ha permès augmentar els coneixements sobre les demències, el seu mecanisme d’acció i el seu tractament. Ara, el diagnòstic es fa cada vegada en fases més inicials, cosa que permet millorar l’abordatge de la malaltia. Avui en dia, moltes persones reben el diagnòstic de patir una malaltia d’Alzheimer o algun altre tipus de demència quan encara estan duent a terme una vida normal i tenen tota la seva capacitat de decisió. Llambrusca vol, doncs, acollir els propis malalts, que són els primers interessats a tenir el millor tractament per a la seva malaltia.

B. Llambrusca vol denunciar una sèrie de mancances que té la comarca de l’Alt Penedès en relació amb el diagnòstic i tractament dels malalts amb demència.

Llambrusca vol treballar especialment perquè qualsevol persona que pateixi una demència rebi un tractament integral que contempli no solament aspectes mèdics sinó també socials, culturals, legals, lúdics, ambientals, etc., i perquè els pugui rebre a prop de casa seva, a la seva comarca. L’Alt Penedès té una sèrie de mancances que fan que l’atenció que reben les persones amb demència sigui pitjor que en altres llocs de Catalunya. Llambrusca neix també amb la voluntat de denunciar aquesta situació i de millorar l’atenció als malalts de la nostra comarca.

C. Llambrusca vol treballar també per intentar que la demència deixi d’amenaçar la nostra vellesa.

La demència constitueix una terrible amenaça a l’envelliment satisfactori de qualsevol persona. Una de les característiques de la societat actual és la de tenir un gran nombre de persones majors de 70 anys. Les demències són les malalties que causen més freqüentment dependència en el col·lectiu de la gent gran: actualment a Catalunya hi ha 75.000 persones que pateixen algun tipus de demència i es preveu que aquestes xifres augmentin espectacularment en un futur pròxim. Llambrusca vol lluitar també per prevenir o per retardar l’aparició de la demència, vol fer de la demència un problema prioritari de salut perquè tota la societat s’impliqui en la seva lluita.

2. Vetllar perquè a la comarca hi hagi els recursos adequats a cada etapa de la malaltia i perquè tots ells estiguin coordinats.

3. Proporcionar el tractament no farmacològic de la malaltia, especialment al seu començament.

4. Lluitar perquè es prenguin les mesures necessàries per fer un diagnòstic precoç i un tractament integral de la malaltia.

5. Ajudar les persones grans a aconseguir un envelliment satisfactori intentant prevenir, dintre del que és possible, l’aparició de la demència.

Any 2002
Any 2003
Any 2004
Any 2005
Any 2006
Any 2007
Any 2008
Any 2009
Any 2010