|
Amics, amigues,
Avui és el dia mundial de
l’Alzheimer. Els humans ens hem
acostumat a haver de posar dates
significatives per recordar-nos que hi
ha malalties que estan fent una vida
molt difícil als qui la pateixen i el
seu entorn. Aquest mecanisme té algunes
virtuts com ara la d’establir empatia
i compassió amb el sofriment aliè.
En aquest sentit recordo amb
especial afecte el dia que Pasqual
Maragall va ser escollit català de
l’any. Aquell dia va dir que somniava
amb poder contribuir a convertir
Barcelona amb una ciutat que excel.lís
en la cura i l’atenció a les
persones. Tal com ho havia fet en
l’etapa dels jocs olímpics, Maragall
proposava ara que Barcelona fos també
reconeguda al món per ser una ciutat
compassiva.
Aquesta visió d’una
ciutat generadora d’atenció vers els
altres encaixa molt bé amb la nova
etapa que hem encetat, per cert amb
moltes dificultats, de la llei de la
dependència.
Aquesta llei en el seu
esperit fa un reconeixement d’un nou
dret: el
dret a ser atès, que es converteix
així en el quart pilar de l’estat del
benestar al costat de l’educació, la
sanitat i la justícia. La seva
implantació ha estat molt complexa i ha
frustrat expectatives però el temps i
l’aplicació dels recursos necessaris
ens permetran ben aviat valorar l’avenç
social que suposa.
A Vilafranca també volem
seguir la petjada d’una ciutat
generadora d’atenció. I per això
estem i hem de seguir treballant
plegats: els serveis de salut i
serveis socials municipals, les
entitats relacionades com
Llambrusca, residències, centres de dia
i Hospitals.
Hem de fer realitat
la Vila
compassiva que mereixem treballant des
d’una òptica
integral que necessàriament ha
d’anar des de la formació de les
persones que han d’atendre als
depenents, al disseny dels millors
programes per a la seva atenció etc.
Unint esforços i creant llaços de complicitat entre tots
els que estem implicats avançarem de
ben segur cap a la ciutat de les
persones.
I per acabar m’agradaria
dedicar unes paraules a manera de petit
homenatge a les moltíssimes persones
que han entregat part de la seva vida a
la cura dels seus malalts.
Sovint al darrera hi han
deixat molts projectes personals. De
forma anònima, constant, amorosa i
generosa han acompanyat als seus
estimats. La nova llei mai podrà
compensar ja a molts d’ells -gairebé
sempre elles- però ara es reconeix
aquesta important tasca i vol
transformar-la d’aquí en endavant.
Una abraçada a tots. Moltes gràcies!
|
